14 d'abril

25 de novembre

2008-11-24T22:53:00.003+01:00

25 de novembre, dia internacional de la no violència envers les dones

Què ens espera?

2008-11-12T17:11:00.006+01:00

Segons el jurista i exvocal del Consell General del Poder Judicial Alfons Lòpez Tena, que ahir dimarts, va donar una conferència a la sala de plens del Ajuntament de Flix, ens espera una sentencia del Tribunal Constitucional, no gens esperançadora per als interessos de la nostra nació.
No només no ens servirà per avançar sinó que en alguns aspectes podem fins i tot retrocedir, i una vegada la setència sigui ferma no ens toca més que acatar-la,no hi ha tribunals superiors que ens puguin donar la raó.
Davant un futur tan poc estimulant, queda altre camí que no sigui iniciar el de la la independència?

Respecte al territori

2008-10-24T10:17:00.002+02:00

Esquerra de la Ribera d'Ebre demana respecte per la decisió del territori de rebutjar la instal·lació de l'ATC
El portaveu del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Bernat Pellisa, ha entrat al registre del Consell una moció que es debatrà en el proper Ple en la qual s’exigeix lleialtat institucional a l’Alcalde d’Ascó llegir tota la notícia

Ni a Ascó, ni a cap lloc de Catalunya

2008-10-22T20:15:00.006+02:00

Recordatori de la CANC sobre la resolució 150/VIII del Parlament de Catalunya

La CANC enviarà als Ajuntaments d'Ascó, de Vandellòs i L'Hospitalet de L'Infant i a l'AMAC la resolució 150/VIII del Parlament de Catalunya, del dia 11 de Març de 2008, per a recordar-los- hi o fer-los-hi saber (per si no ho sabien) que a Catalunya no pot instal.lar-si un ATC (cementiri Nuclear de totes les nuclears).

Marta Cid demana a l’alcalde d’Ascó que respecti la decisió del Parlament i els ajuntaments del territori

Assemblea Nacional de dones

2008-10-18T22:33:00.007+02:00

La consellera d'Acció Social a la clausura de l'acte
Joan Puigcercós, entre totes les dones
Ester Alberich, Secretària de la Dona
Reus, 18 d'octubre de 2008

Roc Llop i Convalia

2008-10-15T22:49:00.006+02:00

Em permeto incloure en aquest escrit un poema d'Emigdi Subirats dedicat a Lluís Companys, el dia en que hem fet homenatge a la figura de qui va ser President de la Generalitat, commemorant la seva mort.
Tant l'Emigdi com el Josep Mª Saèz ens han fet emocionar amb les seves paraules i amb la seua catalanitat.

A un president”

Endut emmanillat a un captiveri,/
En una fossana et van tirar els inhumans./
A tu, cabdill d’un exèrcit de justícia,/
fidel a un poble que et va veure/
com a símbol del que s’acaba/
malament i pitjor es comença./
Em proclamo en rebel·lia,/
pel teu nom, davant els estels/
que contemplen la neguitejada terra,/
on sobren records ingrats i manquen/
nous cabdills que encaminen/
i no es venguin a l’infern que hi ha a ponent./
La història és un misteri d’injustícia,/
on homes amb seny moren pels demés.

Demà, 68 anys de la mort de Lluís Companys

2008-10-14T20:30:00.002+02:00

Demà 15 d'octubre recodarem Lluís Companys en el 68è aniversari de la seva mort.
A Flix i a ca Don Ventura es farà la presentació del llibre Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà , XIII premi d'assaig Artur Bladé i Desumvila de Josep Maria Sáez i Emigdi Subirats, la presentació anirà a càrrec de Xavier Vega i es farà a dos quarts de vuit de la tarda

Botifarra a la hispanitat

2008-10-10T19:18:00.000+02:00

Memòria històrica

2008-10-02T00:42:00.002+02:00

Que la nostra pseudodemocràcia és hereva de la dictadura franquista ho demostra les reticències que la llei de memòria històrica ha desfermat entre la dreta espanyola.Com podem entendre que un partit que es diu democràtic defenso la tesis que desenterrà els morts republicans sigui "remover el pasado". Com podem entendre que es defenso sense cap vergonya la legalitat dels judicis franquistes. Com podem entendre que desprès de tants anys el govern espanyol no hagi restituït el honor del president màrtir.
Encara ara milers i milers de soldats republicans estan enterrats i oblidats als màrgens de les carreteres, en fosses comunes o simplement en el que va ser el lloc de batalla.
Els soldats feixistes van rebre els honors de la dictadura franquista ( tots recordem els monuments de " caidos por dios y por la pàtria " ). Els soldats republicans i les seves famílies encara esperen el reconeixement a la seva lluita per les llibertats. En aquest país els torturadors franquistes reben medalles " victimas del terrorismo " i les seves víctimes són absolutament oblidades.
El millor de tot és que ens atrevim a donar lliçons de democràcia a països com Argentina o Xile. Països que han jutjat als dictadors, que han posat a la presó als torturadors i que han fet tot el possible per a tornar les despulles de les víctimes a les seves famílies.
Ja ho va dir Paquito : "lo dejo todo atado y bien atado". I així continuem desprès de trenta anys de pseudodemocràcia, amb la seva sacrosanta constitució i els seus " derechos constitucionales"

Salut i República

bosses

2008-09-22T00:24:00.012+02:00

Una petita mostra

de la bruticia

a la benzinera Bon Area

Quí és el responsable de la neteja?

autocensura

2008-09-21T22:56:00.002+02:00

Portem trenta anys de pseudodemocràcia i encara patim el perversos efectes de la dictadura franquista. Sembla que al nostre cervell s’hagi enquistat la por de la repressió, de la tortura i la submissió.
Perquè no podem denunciar el mal funcionament del Consell Comarcal? Perquè no podem criticar pactes en los que no estem d’acord? Per quin motiu no podem ser persones individuals abans que membres d’un partit? Qualsevol militant té que poder donar la seva opinió encara que no sigui el missatge del partit. Si no , on és la llibertat individual? On és l’autocrítica.
Si un individuo encobreix un delicte, ell també comet un delicte. Sí un polític
permet males pràctiques polítiques, ell també és culpable del mal funcionament de les institucions. Si patim una plaga de polítics vividors hem de denunciar-lo sense por a trencaments de pactes, sense por a perdre sillons i poder.
Sembla que sols podem tenir les mans netes a la oposició, però en el moment que toquem "cuixa" ens oblidem de les nostres conviccions i fem prevaldre el poder i les peles abans que l’ètica política.
Companys, un partit d’esquerres té que crea consciència, té que canviar el model social i té que donar exemple.

Salut i República

Consell Comarcal?

2008-09-15T23:29:00.004+02:00

La setmana passada varem tenir una reunió de la permanent d'ERC a la Ribera d’ Ebre. Un dels temes tractats va ser el funcionament del consell comarcal de la Ribera . La veritat és que les informacions no van ser cap sorpresa, tots imaginem més o menys com funcionen aquests organismes. Però he de reconèixer que sentir-lo en la veu d’un membre del Consell me va afectar. Com podem permetre que una institució com el Consell Comarcal - que en teoria s’ha d’ocupar del funcionament de la comarca , de tota la comarca no sols de Mora D’Ebre- sigui un niu de vividors, de polítics que cobren els seus sous sense donar res a canvi?. Com podem permetre que el consell Comarcal sigui una menjadora on els partits polítics distribueixen cadires i favors als seus afins?.
Ens queixem de que la classe política no té bona imatge, però hem de reconèixer que els polítics més propers ( els de poble ) no col•laboren gaire a millorar-la.
Els partits d’esquerra - de la esquerra real- hem de fer un cop de puny damunt la taula. Hem de denunciar aquest mal funcionament, hem de demostrar que som diferents, Hem de demostrar que la política es un servei al poble, no un servei a la teva butxaca.

Salut i República

L'estelada llueix al balcó de l'ajuntament de Flix

2008-09-12T17:14:00.005+02:00

Amb motiu de la commemoració del centenari de la senyera estelada, alguns ajuntament de Catalunya, s'han adherit a la convocatòria feta per la comissió "1oo anys d'estelada"de penjar-la als seus balcons, l'11 de setembre.
El de Flix ha estat un d'ells.

Bona Diada

2008-09-10T12:44:00.003+02:00

Una bona Diada a tothom!!!

pactar?

2008-09-09T01:02:00.000+02:00

Els catalans som pactistes, enemics de canvis radicals. No volem ofendre als veïns del sud i demanem el seu consentiment i la seva aprovació per a fer qualsevol moviment.
Els bascos són gent noble - això diuen- i valenta, no eviten la confrontació i fan valer els seus drets sense cap mania.
El president basc planta cara a l’estat Espanyol i el vol portar al tribunal europeu. Naltros anem a Madrid a negociar una retallada de la retallada de la retallada de l'estatutet.
Ells gestionen el seu país com volen, no hi falten diners tenen el concert econòmic. A naltros ens gestionen els ferrocarrils, l’aeroport, el port i sobretot ens gestionen l’economia. Això si, els espanyols tenen millor imatge dels bascos que no pas dels catalans. El catalans som insolidaris, garrepes i parlem una llengua " los catalanes no hablan, ladran " que no els sona gaire bé. Però , ningú posa en dubte el concert econòmic, ningú se’n fot de la seva llengua i sobre tot són respectats.
Sí, som pobles diferents i tenim diferents maneres de veure els problemes. Però, potser hauríem de plantejar-nos el perquè d'aquesta diferència de imatge. Perquè ells són respectats i naltros rebutjats? Potser hauríem de preguntar-nos quin és el fons de la qüestió?

Bon 11 de setembre

Salut i República

Unes festes espectaculars

2008-08-26T19:49:00.000+02:00

Amb la humilitat que el caracteritza, el màxim responsable de les festes de Flix, va qualificar-les d’espectaculars, l’endemà mateix que s’haguessin acabat, i per ràdio Flix.
Jo, passats ja uns dies, i desprès d’haver parlat amb molta gent, per tant contrastant diverses opinions, voldria també des d’aquestes pàgines, utilitzar el mateix qualificatiu, perquè la veritat sigui dita, a mi com a altra molta gent, també em van semblar espectaculars, encara que, i per descomptat, amb matisos diferents.
Com podríem qualificar sinó el fet d’il•lusionar i convèncer més de mil persones amb un espectacle, que es va vendre com el millor de les festes, i que va resultar que no complia ni les més mínimes expectatives?: GREASE , el musical,
Com podríem qualificar el fet de veure com un representant del nostre poble, i per segon any consecutiu, feia el seu agost particular a la plaça del Mercat, on s’havien organitzat, diàriament, els actes més importants i gratuïts de les festes?.
Quina altra qualificació mereixeria observar que fins i tot els espectacles infantils utilitzaven el castellà per a dirigir-se als més petits, amb un total menyspreu de tot el que pot representar la cultura catalana?. Si, ja ho sé, un dia hi va haver sardanes.
I del carnaval?, espectacular!, gent i gent disfressada que en arribar a la plaça veuen com els músics desapareixen i cap a casa falta gent que s’ha acabat la gresca.
Per espectacular, encara, veure per TV3, com un parell de regidors i quatre persones més intentaven demostrar com era la festa del riu, un dia que no se’n feia, i algú es tirava pel pal ensabonat, assegurant que era cosa d’homes, ja que era perillós per a les dones. Sort en vam tenir que el programa és de poca audiència, encara ens haguessin acusat de masclistes als de Flix, i això ens falta!
I per a més espectacularitat els diners que ha costat la festa d’entrada, amb expectació, per saber, si ho arribem a saber mai, com queden finalment els números.
Per acabar voldria dir, i també és una opinió contrastada, que la Festa Major és una vegada a l’any i que és per la gent que vivim a Flix. Tenim un pressupost i no cal passar-se, perquè no es tracta de fer cap negoci, nosaltres no necessitem cridar ningú que vingui, encara que si venen, benvinguts siguin, del que es tracta es de passar-ho bé, els que vivim a Flix tot l’any, que no ens passi com a molts pobles que tenen unes macro festes que se’ls han escapat de les mans i hi va tanta gent que els propis del poble han de fugir-ne per estalviar-se maldecaps, i tot sigui dit, per no deixar-se la paga sencera en unes festes...
També afegir que la plaça el Mercat em sembla un lloc molt adient per a fer qualsevol tipus d’espectacle, però apuntar la idea que per a propers anys es fes com a l’ermita: demanar que s’hi instal•lin bars de les diferents associacions de Flix

Tornem-hi amb la Social

2008-07-11T10:40:00.000+02:00

Avui en un a reunió d’Esquerra s’ha parlat sobre els actes de les festes d’agost.

No opinaré sobre certs espectacles que poden semblar excessius per la realitat actual de Flix, ni tant sols sobre com es plantegen les festes ( Això ja ho farem en el seu moment) . Ara, ja un tema, un problema, que ja fa massa temps que dura – pràcticament des de el fi de la guerra civil. Aquest problema té noms i cognoms “ Unió Social”

No pot ser que tot un poble mantingui una societat privada.
No pot ser que la Unió Social marqui el ritme de les festes d’agost.

L’ajuntament de Flix ajuda econòmicament a la Unió Social amb uns 8000 € anuals (això significa que tots els veïns col•laborem - tant si hi estem d’acord com si no hi estem- en la supervivència d’una societat sense futur i sense present)

Actualment tota la vida cultural que la Social aporta al poble és, ni més ni menys, la celebració setmanal de l’apassionat ¨bingo¨. Que per cert , segons veus viperines, és absolutament il•legal ja que la nostra estimada Unió Social no té els permisos pertinents.

També intenta mantenir viu el cine – propòsit respectable. Però que sols aporta pèrdues darrera pèrdues. Esso , esso es todo, amigos – com diria Porqui. Aquí finalitza la empenta cultural de la Unió social.

Ara arriben les festes d’agost , i la Social realment fa el seu agost:

- Els socis de la mai prou ponderada Unió Social fan valer els seus “suposats drets”. Ells tenen dret a taula i cadires a les revetlles. Els que no són socis tenen dret a barra i paciència.

- Importants beneficis durant les revetlles gracies a la falta de competència – revetlla o terrasses dels bars.

Però, això sí, fan les festes de “ L’any de la marmota”. Repetim any darrera any les mateixes actuacions.

Ja n’hi ha prou
Festes al carrer, festes populars

Ja n’hi ha prou
Casal popular

2008-06-22T17:54:00.003+02:00

Clica aquí

Tornem a l'esclavisme?

2008-06-10T22:48:00.003+02:00

Estorat, acollonit, destemprat. No tinc paraules per definir la meva reacció davant de l'acord de la Unió Europea. "La U.E acorda ampliar la jornada laboral fins a 60 hores setmanals"
Seixanta hores setmanals¡¡¡¡¡¡ Déu meu, seixanta hores setmanals¡¡ Deu hores diàries durant sis dies i un puto dia de descans.
Però, això sí, son molt generosos. "Sols es podrà aplicar si l' obrer i l'empresari hi estan d'acord ". Com si l'obrer quan va a buscar feina pogués triar el contracte que més li plau.
Estem perdent poc a poc tots els drets que la classe obrera havia aconseguit durant anys i anys de lluita.
La caiguda del comunisme ha estat un cop molt fort per totes les reivindicacions obreres. El capitalisme ja no té por , ja no tenen enemics i en el nom de una suposada llibertat estan ensorrant totes les conquestes del segle xx.
En nom de la competivitat ens estan tornant als principis de la revolució industrial. No competim per un treball més segur, no competim per més qualitat a la feina, no competim per més avenços tecnològics . Competim amb l'esclavisme, amb l'Índia, amb Xina.
Tots els països han de tenir dret al progrés. Tots els ciutadans han de tenir dret a una vida millor, a l'escola gratuïta, a la seguretat social, a l'atur i a una jubilació digna. La societat es té que igualar per dalt, per les millors condicions. No la podem igualar en la misèria, en l'explotació i la desigualtat social.
Reaccionem. Reaccionem, o que déu ens empari.

Salut i República

Resultats totals de les eleccions a Presidència i Secretaria General

2008-06-08T13:20:00.001+02:00

Joan Puigcercós és el nou president d’Esquerra en haver aconseguit 2.616 vots, el 37,22% dels 7.037 vots emesos (70,92% del cens electoral) en una jornada electoral que ha transcorregut amb absoluta normalitat.

Joan Carretero ha obtingut 1.937 vots amb un percentatge del 27,56%. Ernest Benach ha rebut el suport de 1.875 militants, el 26,68%. I Jaume Renyer ha aconseguit 569 vots, el 8,10%.

Joan Ridao ha estat el candidat més votat. El nou secretari general d’Esquerra ha sumat 2.636 vots, el 37,52%. Rafel Niubò ha quedat el segon lloc, amb 1.671 vots, el 23,79%. Rut Carandell ha sumat 1.384 vots, el 19,70%. I Uriel Bertran, finalment, ha obtingut 1.294 vots, el 18,42%.

Avui eleccions a Esquerra

2008-06-07T22:56:00.001+02:00

Un total de 77 militants i han votat 54. Els resultats a la Ribera d'Ebre han estat els següents:
Presidència
Ernest Benach 26 vots
Joan Puigcercós 16 vots
Joan Carretero 11 vots
Jaume Renyer 1 vot

Secretaria General
Rafel Niubò 22 vots
Joan Ridao 18 vots
Rut Carandell 12 vots
Uriel Bertran 0 vots

Només hi eren els republicans

2008-05-18T20:01:00.000+02:00

Alcades republicans es manifesten a Amposta amb la seua gent. ells si que hi eren. Hem trobat a faltar d'altres alcaldes i molta gent que en ocasions anteriors seguien la Plataforma, alguns fins i tot avui tenen càrrecs importants a Madrid gràcies al moviment social i han tingut la barra de votar i dir que si al transvasament . Ara els hi toca amagar el cap sota l'ala i quedar-se a casa, pocs han tingut la valentía de sortir a manifestar-se.
Només els republicans.

Article boníssim sobre TMB

2008-05-15T18:35:00.000+02:00

La història és bèstia, antiga i coneguda: l'any 2004 Transports Municipals de Barcelona (TMB) va acusar el conductor d'autobusos Pablo Díez d'haver robat 1,10 euros, l'import d'un bitllet. El senyor Díez ho va negar. L'empresa va amenaçar d'acomiadar-lo. Díez va continuar negant el robatori. L'empresa, presidida aleshores per Xavier Casas, va suggerir-li que acceptés la falta i que, en canvi, únicament l'expulsarien per sis mesos. Això sí, perdria l'antiguitat, l'horari i una part del sou. Díez es va mantenir ferm. I sí, sí, el van acomiadar per un suposat robatori d'euro amb deu. L´ultim dia de feina Pablo Díez va fer la seva ruta habitual, va deixar l'autobús a la cotxera i va apagar el motor. En acabat, no va tornar a casa. I ca: Pablo Díez, encara vestit amb l'uniforme d'empresa i amb la carta d'acomiadament a la butxaca, se'n va anar a Montjuïc, va escollir un arbre i es va penjar.

Que bèstia, la vida, a vegades.

Ara que la vaga d'autobusos de Barcelona ja s'ha acabat convé de recordar aquest greu, gravíssim, incident, per comprendre millor per què la vaga ha tingut una certa agror. Tots hem vist la mala bava continguda que ha circulat. Venia de lluny i tenia un nom: Pablo Díez. Aquestes coses pesen. I pesen els detalls. Segons que explica el llibre 'Pablo Díez: la otra cara de TMB', escrit per Carmen de Celis Ullán, cap responsable de TMB no va anar a l'enterrament. Es veu que aquell dia inauguraven el Trambaix.

Que bèstia, TMB, a vegades.

Sabíem això de l'agror, però no l'humor, negre, que també s'ha vessat durant la vaga. L'acudit que circulava entre els conductors era el següent: 'Ara que hem aconseguit els dos dies de festa, amb qui els passarem bé?' Efectivament, durant la vaga, més d'un conductor, i de dos, s'ha trobat que la dona l'ha deixat, l'ha abandonat. Les parelles no han aguantat que els conductors es llevessin a les tres de la matinada per anar a les cotxeres a frenar esquirols. No han suportat que no arribessin fins 19 hores més tard, passades les deu del vespre, després d'assistir a l'assemblea. No, no han suportat que, a fi de mes, el sou arribés retallat, o que no arribés. La vaga ha destapat tensions antigues, i tot ha petat.

Que bèsties, les parelles, a vegades.

El periodista Joaquín Roglán, de La Vanguardia, va publicar a mitja vaga un article, més val no recordar-ne el títol, en què reproduïa els comentaris penjats en un bloc d'internet contraris a la vaga. Res a dir. Però resulta que va deixar escrits els telèfons mòbils dels capdavanters sindicals animant la gent, enfadada per les molèsties, a trucar-hi perquè hi aboquessin la ira. 'Y a ver qué pasa', reblava Roglán. Quin mestre, Roglán. I que bèstia que La Vanguardia ho publiqués.

Que bèstia, la premsa, a vegades.

'Llevaba 31 años afiliado a UGT. Me borré estos días, sí. Y como mi, demás compañeros que se han borrao. Porque, dónde están los dos sindicatos de la patronal? No están aquí. Los de la patronal sabéis quién són? Los de la UGT y CCOO.' Això es va sentir, entre aplaudiments, en una de les assemblees de conductors. La frase va quedar gravada al documental 'La lluita d'autobusos de conductors de Barcelona continua.' La frase té el seu què. Té el seu què que els representants sindicals d'UGT i CCOO sigui gent que fa anys que no agafa un autobús. Els famosos alliberats. Gent no afectada personalment per si es fan dos dies de festa la setmana, o per si no es fan. No m'estranya, no m'estranya gens ni mica, que des del primer moment els dos peixos grossos es declaressin contraris a la vaga.

Que bèsties, UGT i CCOO, a vegades.

Durant la vaga diuen que sis-cents conductors van agafar la baixa. Per vagància? Potser sí. O potser per por: tots sabien que anar a la vaga reduïa el sou totalment o parcialment, mentre que agafar la baixa els el mantenia. I es veu que tenien hipoteques per a pagar, que aquestes no fan vaga a fi de mes. Que no tothom està disposat a jugar-s'ho tot.

Que bèstia, la por, a vegades.

La vaga d'autobusos de Barcelona, per molt que l'alcalde Hereu i la premsa afí s'hi entestessin, no ens ha pas fet veure uns conductors radicals, violents i agressius. No. Almenys a mi no. A mi, allò que m'ha ensenyat és la nostra pròpia violència: la de la premsa, la de les parelles, la dels alliberats sindicals. La violència muda i soterrada, poc visible, que ens envolta. La violència, si voleu dir-ne així, del sistema. O dit d'una altra manera: el diable, amics, no anava sobre rodes

pinotxoZP

2008-05-11T23:23:00.000+02:00

Un ja té la seva edat i he de reconèixer que mai m'havia trobat en un cas semblant.
Els polítics tenen fama de mentiders i ZP dona la raó a tots aquells que així ho creuen.
Ens va prometre que acceptaria l'estatut que el parlament Català aproves. No ho va complir,va negociar amb Mas una rebaixa de l'estatut "traint el parlament català" i va portar-lo al congrés espanyol , desprès varem fer la pantomima del referèndum . Però pel que sembla amb això no n'hi ha prou.
Ara resulta que la crisis econòmica - per cert, no existia durant la campanya el·lectoral - és la culpable de que el nostre ¨amic¨ZP no pugui complir els pactes als quals s'havia compromès.
Negociacions bilaterals ( Generalitat , estat espanyol) ? - No!!!! això seria un greuge comparatiu per les altres comunitats.
Inversions garantides durant set anys a Catalunya? - No!!!! els catalans no poden obligar a l'estat a invertir a Catalunya sense el vist i plau de les altres comunitats.
Balances fiscals? - Ah, però això també ho havíem negociat?
Papers de Salamanca? -Que? com? De que papeles me habla?
Transvasament de l' Ebre? Això no és un transvasament, és una cessió temporal.
Aquell president que ens parlava de l'espanya plural, aquell que ens va fer creure que una altra espanya era possible. Resulta que és una estafa.
No! no era Bambi, era pinotxo. PinotxoZP
Salut

Si us plau parla'm en català

2008-05-07T10:37:00.000+02:00

Una campanya vol conscienciar els catalanoparlants de no canviar de llengua quan s'adrecen als immigrants.

Turisme a la Ribera

2008-05-01T20:11:00.001+02:00

I ara, la central nuclear.

2008-04-26T23:19:00.000+02:00

Sembla que la solidaritat de les terres de l'Ebre no té límit.
Primer, transvasament d'aigua a Barcelona : no podem deixar que els nostres veïns i conciutadans pateixin per la falta del element liquid- encara que el seu creixement sigui insostenible e insolidari . Seria una gran mostra d'egoisme per part dels ebrencs
Segon, partícules radioctives: La electricitat produïda a les centrals nuclears es ven a tota la península i a Europa, però els efectes negatius sols el patim els riberencs. Això si, la nostra solidaritat ens fa insensibles al desanim i aguantem totes les plagues sense ni dir ni ¨mu¨.
Tercer, cementeri nuclear: L'estat espanyol no sabia on posar-lo, però algú va pensar que aquell racó perdut del món - on ningú diu ni ¨mu¨- seria el lloc idoni. I naltres els riberencs amb la solidaritat que ens caracteritza l'acceptarem com un gran favor del nostre estimat Estat .
No sé quin serà el quart, el cinquè o el sisè exemple de la nostra famosa solidaritat. Ara, tranquils que segurament tindrem l'oportunitat de continuar demostrant el nostre altruisme i la nostra bona fe.
I jo que sóc un home crèdul, no vull - ni puc creure- pensar que ens prenen pel ¨pito del sereno¨. Segur que les compensacions arribaran, segur que el nostre territori guanyara en importància turística, industrial, social. Segur que les nostres comunicacions- ja sigui per tren o per carretera- milloraran i la Ribera d'Ebre serà una comarca important a la nostra estimada Catalunya.
O no?

2008-04-21T23:35:00.000+02:00

És possible canviar la realitat ?

A les terres del Ebre estem vivint en pròpia pell la diferència que hi ha entre la ideologia i la realitat. Tots creiem en la nova cultura del aigua, tots pensem que l’aigua s’ha de reutilitzar i s’han de fer ciutats sostenibles, que l’industria s’ha de posar al costat dels rius i ningú té dret de créixer més enllà de les seves pròpies possibilitats naturals. Tot això ho signa qualsevol partit quan es troba a l’oposició. Però, amic meu, quants ens trobem ocupant llocs importants dins del govern els punts de vista canvien radicalment.

És clar que aquesta democràcia és de fireta.,és una democràcia hereva del franquisme, de la por als poders fàctics i de la pròpia covardia d’ un poble que no va ser capaç d’ evitar que el dictador moris tranquil·lament al seu llit. Però també és una democràcia capitalista on els interessos econòmics son més importants que la lògica. Com, sinó, se pot entendre que Tarragona tingui un dels polígons industrials més importants del estat espanyol i la seva falta d’aigua sigui històrica.? Com podem entendre que la ciutat de Barcelona continuï creixent sense mesura i el riu que rega les seves terres sigui un riu tant esquifit com el Llobregat? Com podem entendre que Les Terres del Ebre regades generosament per l’ Ebre sigui una terra pobra i deshabitada?

Interessos econòmics ens marquen el camí. No hi ha ningú capaç de trencar la tendència, ni partits polítics, ni plataformes.

Va, això de la democràcia és un cachondeo.

Salut.

Comencem a escriure

2008-04-21T22:56:00.001+02:00

Ara que ja som més d'un usuari a veure si es nota i tothom comença a escriure

Avui 14 d'abril

2008-04-14T20:00:00.000+02:00

Avui 14 d'abril data de l'aniversari de la proclamació de la República donem obertura a aquest bloc, que vol ser la veu on s'expressin les opinions dels ciutadans i ciutadanes republicans del nostre poble.