26/4/08

I ara, la central nuclear.

Sembla que la solidaritat de les terres de l'Ebre no té límit.
Primer, transvasament d'aigua a Barcelona : no podem deixar que els nostres veïns i conciutadans pateixin per la falta del element liquid- encara que el seu creixement sigui insostenible e insolidari . Seria una gran mostra d'egoisme per part dels ebrencs
Segon, partícules radioctives: La electricitat produïda a les centrals nuclears es ven a tota la península i a Europa, però els efectes negatius sols el patim els riberencs. Això si, la nostra solidaritat ens fa insensibles al desanim i aguantem totes les plagues sense ni dir ni ¨mu¨.
Tercer, cementeri nuclear: L'estat espanyol no sabia on posar-lo, però algú va pensar que aquell racó perdut del món - on ningú diu ni ¨mu¨- seria el lloc idoni. I naltres els riberencs amb la solidaritat que ens caracteritza l'acceptarem com un gran favor del nostre estimat Estat .
No sé quin serà el quart, el cinquè o el sisè exemple de la nostra famosa solidaritat. Ara, tranquils que segurament tindrem l'oportunitat de continuar demostrant el nostre altruisme i la nostra bona fe.
I jo que sóc un home crèdul, no vull - ni puc creure- pensar que ens prenen pel ¨pito del sereno¨. Segur que les compensacions arribaran, segur que el nostre territori guanyara en importància turística, industrial, social. Segur que les nostres comunicacions- ja sigui per tren o per carretera- milloraran i la Ribera d'Ebre serà una comarca important a la nostra estimada Catalunya.
O no?

1 comentari:

14 d'abril ha dit...

Pots estar-ne ben segur, si cal transportar residus nuclears de quelcom punt de les espanyes, les nostres carreteres i els nostres trens milloran. Aquí en este punt perdut del món, tot és més important que les persones. ja ho sabem que ens en faran mil i una i callarem.